Conclusions després d'una mala cursa

Dissabte passat vaig participar a la III Cursa Popular Les Vetes. No vaig fer un bon temps i, fins i tot, a la meitat del recorregut, veient que les coses no anaven bé, em vaig plantejar la possibilitat de fer un parèntesi indefinit en competicions. Però una vegada creuada la línia d’arribada, analitzant-ho fredament vaig poder resumir les causes en 3 aspectes bàsics:

 

Primer. Sense preparació. Feia gairebé dos mesos que em calçava les vambes. Tenint en compte que la preparació és el 80% de l’èxit, tenia poques possibilitats de fer un bon resultat.

 

Segon. Manca de planificació. Tant la planificació dels dies previs, com el mateix dia. Poca hidratació, alimentació inapropiada, descans insuficient, sopar en excés la nit anterior (que va fer que no tingués gana per esmorzar), començar la cursa sense haver corregut ni uns minuts per agafar sensacions, ...

 

Tercer. Pla de contingències inexistent. El gel de glucosa que havia agafat de casa per si notava que em faltava energia a mitja cursa es va quedar al maleter del cotxe per decisió pròpia.

 

Tracking III Cursa Popular Les Vetes

 

Tenint en compte que la meva millor marca en aquesta distància és de 45:33 i que fa temps que lluita per poder baixar dels 45 minuts, haver fet 48:11 en un recorregut totalment planer, no seria per estar massa satisfet, però coneixent els 3 motius que he comentat, sembla lògic pensar que tampoc en podia esperar gaire res més.

De fet, en els dies previs m’havia agafat la cursa com un entrenament. Però tot i que havia fet aquest exercici, quan sona el petard que dóna la sortida un es transforma i surt l’instint competitiu i una falsa propiocepció que encamina al “desastre”. Les ganes de fer-ho bé, de millorar sense haver entrenat, que els resultats vinguin sols, ... pura utopia i ganes d’autoenganyar-se. I aquesta transformació s’accentua quan es porten uns centenars de metres i sembla que flotes, que vas lleuger, que la respiració és tranquil•la, que mires el pulsòmetre i comproves que vas molt ràpid i a més et sents còmode. “Això serà bufar i fer ampolles!”. I uns co....!!! El miratge dura uns 2kms, és a dir un 20% del recorregut. A partir de llavors, una invasió de pensaments negatius barrejats amb la ràbia de voler recuperar les sensacions de l’inici. Però no hi ha manera. Van passant els kilòmetres i les ganes que s’acabi cada vegada són més grans. “I el gel de glucosa? Tan bé que aniria ara”. Al final, el temps definitiu acaba essent menys dolent del que semblava a mig trajecte veient la velocitat que anava comprovant contínuament.

 

En definitiva, un mal resultat, però que analitzant-ne els motius, no ha de portar a cap depressió, sinó únicament a evitar en el futur cometre els mateixos errors.

 

Els fracassos empresarials sovint es deuen a aquestes mateixes 3 causes.

 

Primer. Sense preparació. Abans de llançar-se a qualsevol projecte empresarial cal avaluar si tenim la capacitat i les habilitats necessàries per tirar-lo endavant. Conèixer el sector, el model de negoci, les eines necessàries, ... I aquestes aptituds cal que vagin acompanyades d’una actitud basada en l’esforç, la disciplina i la perseverança.

 

Segon. Manca de planificació. Desenvolupar un pla d’empresa és bàsic per tal d’incrementar les probabilitats d’èxit. Definir el projecte amb el màxim de detall, analitzar el sector amb els seus proveïdors, clients i competidors, analitzar la conjuntura macroeconòmica, quantificar el mercat, definir el nostre target, calcular les necessitats financers dels propers 3 anys, elaborar un Pla de Marketing, definir quins són els Recursos Humans més convenients, ...

 

És cert que avui en dia el canvi és una constant i que els que ahir era vàlid potser demà ja no resultarà útil i que èxits passats no garanteixen èxits futurs. Però no podem permetre que aquesta sigui l’excusa per no dissenyar el Business Plan. Sempre resultarà més senzill fer petites adaptacions a un pla dissenyat prèviament però treballat a consciència, que no pas deixar que l’atzar i la improvisació s’encarreguin de donar-nos els resultats que desitgem. És bo ser flexible i tenir capacitat d’adaptació, però no podem convertir-ho en la nostra manera de fer habitual. Sempre és millor un mal pla que un no-pla.

 

Tercer. Pla de contingències inexistent. L’empresari i emprenedor ha de ser una persona optimista. Però com podem marcar el límit entre l’optimisme i la temeritat? Confeccionar un pla de contingències pot ser una bona manera. Què farem si no es compleixen les nostres expectatives? Aquesta hauria de ser una pregunta que tots ens hauríem de fer abans de començar. Tampoc cal que estigui present a tota hora perquè sinó, probablement no avançaríem mai, però si que cal haver-ho analitzat. Així ens podrem evitar moltes frustracions i limitarem els riscos que estem disposats a assumir.

 

I també cal tenir en compte que satisfacció = realitat - expectativa.

La realitat dependrà en gran mesura de la preparació i planificació que hàgim fet. Sí que es poden donar èxits sense aquests ingredients, i també és cert que hi ha hagut grans fracassos després d’una anàlisi molt minuciosa de totes les variables possibles. Però la majoria de grans èxits, que a més perduren en el temps, són el resultat d’una profunda preparació i planificació.

L’expectativa és una idea molt subjectiva, però que es pot veure fàcilment condicionada (el tret de sortida en una cursa, per exemple, o un petit benefici que arriba molt aviat).

Per tant, la satisfacció en qualsevol projecte empresarial el tenim més a l’abast de mà del que ens pensem!!

 

 

Els serveis que us ofereix MAXIUS estan encaminats a evitar aquests errors i a facilitar-vos el camí cap a l’èxit empresarial.